Proves d'esforç

Es desenvolupen bàsicament sobre una cinta ergomètrica. Es va augmentant per etapes la resistència de la cinta i/o incrementant el pendent i la velocitat del tapís rodant, i s’estudia la resposta de l’esportista a cada una d’aquestes etapes.

Amb les proves d’esforç estudiem les respostes de la freqüència cardíaca, la tensió arterial i l’electrocardiograma a la càrrega d’exercici. Aquest estudi ens permet valorar si les respostes suposen un risc o no. També obtenim indicadors del nivell d’entrenament, com el consum màxim d’oxigen i els llindars aeròbic i anaeròbic, entre d'altres.

Hi ha diferents tipus i protocols:

Prova d’esforç submàxima: no té com a objectiu posar l’esportista al màxim de la seva freqüència cardíaca. Només es monitoritza el registre electrocardiogràfic en temps real augmentant progressivament la freqüència cardíaca per veure'n l'evolució.

Prova d’esforç màxima: és una prova física amb unes càrregues de treball previstes i progressives on es registra el traçat electrocardiogràfic i l’adaptació de la freqüència cardíaca i la tensió arterial. En determinades ocasions s'arriba a l’esgotament.